El paradís és nostre: Gili Islands (Part II)

Poc podem explicar dels altres 5 dies que ens hem passat a les Gili Islands... hi hem estat, en total, 7 meravellosos dies de relax, chill out, pau, platjeta, bon menjar i cervesetes fresques.

Les fotos, segur que parlen per si soles... la rutina diaria ha estat el pa de cada dia... aixecar-se a les 9, fer l'esmorzar davant del bunga... (Pancake de banana i cafè de Lombok amb llet), fer un ratet de snorkel, prendre el sol, agafar les bicis per anar a la platja central de l'illa, fer una coke al chill out, anar a dinar, fer una siesta de pebrots a la platjeta, anar a pescar per la tarda, menjar el que hem pescat... anar a prendre una copeta i sortir de festa fins no gaire tard.... Vaya vidorra....!!!

Poques són les coses que, a banda d'aquesta rutina brutalment espectacular, es poden explicar...

Un sopar de Sushi fresc per 10 eurets va trencar la rutina diària de pesca i sopar a la brasa... i... un altre dia, una llagosta, un kilo de gambakas i una botelleta de vinacho blanc... By Pillo & Suki (semblàvem dos bujarrones del copón... en una tauleta al davant del mar, veles, vi i música de fons... JAJAJAJA).

Ah si... una tarda també es va trencar la rutina de pesca i banys fins a les 19.00 contemplant els volcans i els meravellosos paisatges... (Pillo & Suki) Anant a veure la posta de sol a la banda oest de Gili Trawangan... veient com s'amaga darrera del Gunung Batur, el volcà més alt de la veïna illa de Bali... tumbats en uns sofarets de puta mare... prenent un cafetó de lombok i un tè de gengibre...

I l'anèdcota d'aquests dies: un paio (sassak) que viu en una barraca al davant del mar, venent pulseres i tocant música sassak a les nits mentes sopàvem, va demanar que li compréssim la gitarra per poder anar a veure la seva família a Lombok... després de maxacar-nos durant 3 dies... finalment, en Suki es va fer amb una gitarra feta amb una caixa de fusta i bambú... que no se sap ben bé com portarà cap a Espanya... jejeje....

Aquesta és la "casa" del paio de la guitarra... i, aquesta és la seva "cuina"...

L'excursió en bici pel centre de Trawangan també va trencar la rutina.... també By Pillo & Suki

I... si algú es pregunta pel Maik & Tito???

En Tartuflete es va passar els dies fent immersions a manta... veient taurons, tortugues, peixos gegants i demés....

Una de les immersions de poc ben se l'emporta... es veu que les corrents, a una profunditat de 30 metres, són tan grans... que de poc ben se'n va a prendre pel sac oceà endins... pel que diu, sort que es va enganxar a una roca mentres era arrosegat mar endins “por una puta corriente que flipas nen, no no, tio, una corriente que se te va la olla... no, no... tio, me soplé la botella entera en el esfuerzo tio, vaya baina!!!”....

En Maik???? PESCANT!!! Com nO!!!!

I... si algú es pregunta per les festes a la platja??? Si! També en van caure... dos fiestecilles fins a les 5 de la matina... ballant tecnho en un garito a rebentar de penya! Alguns van arrribar més tard que d'altres... i no miro a ningú... eh, Titorro???

En fi, no es pot explicar gaire cosa més d'aquests dies, on les fotos són escasses i els fets també... al paradís no es pot perdre el temps... només cal no fer res i deixar-se portar.... I no és per fer enveja... però, titus, aquests dies han estat apostuflants... de veritat!

El dia 4 al matí, amb una ressaca del coponazo i mig, vam dir adéu als nostres amics de l'illa, en Habib i el Toni Elies indonèsi... dos paios d'allò més bona gent, que ens van cuidar com a deus, amb molt de bon rollo i molta humilitat... Gràcies nens!

Amb una mala mar de tres parells de nassos, amb onades de 3 a 4 metres, en una embarcació lamentable, i unes tormentes al mig del mar de collons... vam atravessar el mar que separa Gili de Bali... Aquell no va ser un dia agradable pel Tartuflete... mare meva quina pillada!

Al arribar, la maleta del Suki estava totalment mullada, i al reclamar dient que no pagariem... els paios del ferry volien trucar a la poli... al final, res de res... a pagar i fora!

Després de una horeta en cotxe vam arribar a Ubud... una població al mig de Bali, coneguda pels monos, els camps d'arròs i els artistes...

Bye!