North Indonesia...

Aquestes línies les estem redactant des d'un poble al nord de l'illa anomenat Tetebatu... Un poblet perdut a les faldes del volcà Gunung Rinjani (3.700 metres), una zona tropical.

El que estem escoltant ara, sembla de mentida, dos imams fent-se la competència un a l'altre... resant, cridant i orant a tota òstia, solapant-se... Només ens queda partir-nos la caixa de la situació... Ni a la SELVA ET DEIXEN TRANQUIL... UALAAAA UACBAAAA...,. ALLAAAAA!!! MMMMMMMM AAAAAAAA.... LALALALAAAAAAAAAAAAAAA.... UACBAALAAA... Increíble... ANIRAN BORRATXOS??? Sembla mentida.

Estem allotjats al Wisma Soedjono, uns bungas de fusta al mig de camps d'arròs, selva, boscos tropicals i cascades... a les faldes del Gunung Rinjani... Es pot demanar alguna cosa més autèntica?

Per uns dies, el titorro content ha deixat la Bingtang de litre i mig per passar a beure 3 tasses de tè amb gengibre i llima, ja que el fum, els banys i la birra freda “han hecho mella” a la seva salut i ara està força refredat...

Aquesta tarda, mentres en Maik feia una migdiada, hem aprofitat per anar a donar un volt per Tetebatu, a la recerca d'una TV on veure el Gran Premi de Singapore de F-1, amb el resultat de: NO TROBAR UNA SOLA TV EN TOT EL POBLE! Aquesta gent viu totalment al marge de tot!

El sopar en aquest lloc ha estat collonut: pollastre amb llet de coco, pollastre fregit amb allets i soja, rollitos de primavera amb tofu i bolets, papaya, sopa de bolets... una delícia de papeig! A més, ens han servit vi d'arròs tradicional i vi de Palm Tree! (Es veu que aquest darrer, el fa el propi guia del trekk, pujant-se a un Palm Tree, extraient el suc i afegint-hi alcohol SANITARI! PA FLIPAR!)

Després de sopar hem contractat el trekking del dia següent: una excursió pels pobles tradicionals de la zonal, pel bosc, fins arribar a les cascades de la selva... Mola, no? Doncs el millor és que el guia que ens acompanyarà... l'autèntic “vaya vaya” de la Roca del Vallès, amb cara indigena... En “Yoni” Walker! Un borratxo de categoria!!!

Com que no teniem clar l'hora de la sortida, cap allà a les 23.00, en Pillo i en Suka van anar a buscar-lo per parlar-hi... Resultat? Ens el vam trobar dormint la mona en una cabanya a l'aire lliure, amb una papa de mil dimonis... i la única cosa que podia mig dir era... "tumorrrrroooou... eigggggt o glooogggg!!!!” Vaya paparraca portava!!!

Dit i fet, el dia següent, cap allà a les 8, hem esmorzat cafè de Lombok i pancakes de plàtan... per pirar cap al trekk.


En “Yoni” Walker ens ha portat cap a la Cascada, atravessant poblets agrícoles tradicionals, arrossars espectacularment verds, selva i boscos tropicals...

A mig camí del trekk, saltant d'un camp d'arròs a un altre, en Tartuflete ha patit una caiguda i ha hagut d'abandonar la caminata (esperem que A: NO s'hagi trencat res i B: hagi estat capaç de trobar el camí de tornada.... jejeje)

Passant per una casa de bambú i palla, el guia ens ha aturat... i hem pogut comprar Vainilla en branca per 4 chavos!

2 hores més tard.... patapam! Apareix una cascada enmig d'un bosc, rodejada de vegetació... i el millor... sola!

Totalment per nosaltres! Així, després de sentir-nos Adam i Eva (Suki més Eva que ningú... amb fotos totalment prohibides) nadant i capbussant-nos des del salt d'aigua, hem tornat cap al bunga... fantastiche!!!

Aquí teniu les fotos robades de Suka, Pillo & Maik

Més tard, després de probar l'especialitat local: bolets cuinats amb fulla de plàtan, picants com la mare que els va parir...hem abandonat Tetebatu per dirigir-nos cap a Senggigi... on, l'endemà, partirem en ferry cap a les illes somiades... les Gili Islands...

Després de 2 hores de rutilla amb cotxe, hem arribar a Senggigi, on hem llogat un bunga per 10 euros al costat de la platjeta. I em pogut contemplar la posta de sol al darrera de Bali, sobresortint el volcà de més de 3.000 metres... increíble!

Com no? El sopar ha constistit en Barracuda fresca al mateix restaurant on vam sopar el dia que vam arribar a Lombok... i a dormir.

L'endemà, ja dia 27 de setembre, ens va venir a buscar el paio del cotxe de lloguer per portar-nos cap al ferry... però... PROBLEMON! El cotxe, conduït a l'estil World Rallye Car pen Kimet el content... estava rallat pel lateral... Resultat: 50 euros per la rallada, amb sort i pregant... uuuufff!

A les 8 del matí hem pillat un bus de la companyia Perama, que ens ha portat uns km. més amunt, per pillar la barqueta i anar a les Gili Islands...

Però nois/es, això ja és un tema a part.... el paradís... i l'explicarem una vegada hagin acabat els dies de pajareo i relax a les illes...

Nota: aquestes darreres línies les estem escrivint des del paradís, estirats en una cabanya de bambú, davant d'un mar turquesa, escoltant chill out, bebent un suc de coco i més relaxats que mai en les nostres vides (Tito, Maik & Pillo estan, en aquests moments.... fent snorkel rodejats de tortugues marines gegants i peixos de colors... jajajajaja).

Apa, seguim explicant.... Ciao!