Lombok... first days!

L'arribada a Mataram va ser sobre les 21.00 hores. Un aeroport amb pocs serveis... Serveis? Jajaja... no havia vist mai un cinta transportadora de maletes que no fés la volta sencera i deixés caure les maletes, directament, al terra, apilonades...

És evident la islamització de Lombok des del mateix aeroport. Dones tapades i olor a espècies flotant.

El taxi ens va deixar a Senggigi, una població costanera bastant turística al nord... i vam anar directes al “cuchi” de bunga que vam reservar la nit anterior... Indah Homestay (recomanat per la Lonely Planet...desrecomanat per natros.)

El sopar va ser una delícia, per fi, un sopar digne de VACANCES! Grilled Barracuda fresca (ens la van ensenyar abans) amb french fries i cervesa fresca Bingtang... quina perfecció!

La nit ja no van ser unes vacances, pròpiament dites, sobretot pel Pillador, ai! Dic, el Pillo... com explicar-ho...:

Imagineu un cuchitril de joe de bungalow al mig d'un descampat, (amb palmeres i tal, però un cuchi...) amb mosquits, granotes, lagartijas, formigues, aranyacas de mig kilo, i tota una fauna indescriptible... Ah si, galls, MILERS DE GALLS!

00:00 anem a sobar
00:10 impossible sobar – soroll de de galls i grills
00:40 impossible sobar – soroll de galls a saco
01:15 impossible sobar – sorolls extranys, de coses extranyes
...
04:00 ens desperten els mosquits
04:30 ens desperta l'ALAAAAAAAAAAAAAAA UABCAAAAAAAAAAAAAAAAAA
05:00 encara continua la retòrica i els càntics del c... de l'imam
05:30 els galls fan eco uns amb els altres i s'afeixeigen al FESTIVAL!
10:00 ens despertem mutiladissims...

Cal afegir, a tot això, que el pillo portava un refredat de mil dimònis...!!!

Finalment, un cop de sort: lloguem un cotxe per 15 euros al dia... i ens dirigim cap a Kuta... una “perla” del sud de Lombok, amb platges de sorra blanca, arrecifes de corall i aigües turqueses...

El viatge va ser una odissea, ja que vam atravessar Lombok per zones totalment autèntiques, poblats de gent que viuen 1.000 anys enrere, gairebé tribus, amb cases de bambú i sostre de palla, agricultura, camps d'arròs, palmeres, plantacions de tabac... totalment espectacular. A més, érem els únics turistes que estàvem, i que haviem passat per allà en segles...

La gent ens mirava com si fóssim el putu E.T!!!

Després de 5 hores de ruta en cotxe, camins de terra, trialeres de 4X4, sots, esquivar 200 cotxes en contra direcció, monos, pollastres suicides, gossos suicides, nens suicides, vaques suicides, motocicilistes kamikazes/suicides.... platges turqueses, vistes impressionants, i cultura local... vam arribar a Kuta... un poble d'ambient bohèmi, de surfing, de cervesa fresca i postes de sol... Un carrer principal flanquejat per guest houses, restaurants de peix fresc...

Aparquem al primer Guest House (Matahari Inn)... i PATAPAM! La clavem! Una casa rollo hiundú, amb jardins tropicals, bungalows poc enlluernats i piscina (per 15 euros la nit...).

El sopar, una altra perla: Tonyina fresca amb patates... què més es pot demanar.

El dia següent el vam aprofitar per banyar-nos a les platgetes blanques idíliques, d'aigua cristalina i color turquesa...

Però el millor... el millor, és que aquest es tracta d'un poble de pescadors autèntic, on érem els únics guiris a la rodona... Locals pescant amb xarxes i barquetes de fusta. Un poble dedicat a la pesca, que viu en cabanyes de bambú i sostres de palla... quina agradable sorpresa... quina autenticitat.

Per dinar... com no: un peix local a la brasa amb arròs i verduretes de la zona, en una cabanyeta de fusta davant del mar...

La tarda va ser de relax en una altra platgeta idílica, encara més blanca que l'anterior... on, també, érem els únics turistes d'aquesta...

Els Sasaks (ètina local) ens van estar venent productes locals tota la tarda. Sense presions ni enganxades... amb amabilitat, somriure i molt caliu...

Per la nit, què vam sopar??? ... PEIX! Com no!!! Però, aquesta vegada acompanyat d'1 kilo de gambakas de la zona... jejeje!

L'endemà, ben d'hora, vam pillar el cotxe direcció el nord de l'illa, però fent una ruta per l'est d'aquesta, fins un poble pescador, famós pel seu mercat del peix... Resultat? Un poble sense cap restaurant, un mercat de peix amb una pudor infecte i ningú que parlés anglès per, almenys, indicar la rutilla.... Això si! Autèntic al hundred per cent!!!

Finalment, vam arribar a Tetebatu... però això és part de la propera entrada!