Bali, i la fi del nostre viatge...

Ubud, Sud de Bali, Est de Bali & Singapore

04.10.2011 - 10.10.2011 29 °C

2 dies a Ubud...

El dia 4 vam arribar a Ubud sobre les 2 de la tarda, destrossats després d'un viatge en ferry horrorós, on ens pensàvem que “se mos tragava el mar”... una baralla amb un hindú guerrer per l'affaire motxilla mullada...i més d'una hora en cotxe, esquivant a la mort unes quantes vegades...

El paio del cotxe ens va deixar a la plaça del Monkey Forest, tirats com una colilla, sense saber què fer ni on anar, amb una ressaca de nassos... i morts de gana... Sentats a la plaça, com uns autèntics perriflautas, vam tenir un cop de sort... un paio en moto es va oferir per portar, a un de nosaltres, a buscar allotjament per la zona: dit i fet, en Maik va trobar una bona ganga per poder sobar i banyar-nos a la piscina...

Després d'un bon dinar a base de pizza i cokes ben fredes, en Suki es va fer un massatge als peus de 60 minuts, en Titorro i en Maik un de cos sencer...

La tarda va passar ràpid, escoltant jazz en directe en un bar molt “branché” d'Ubud, on vam parlar amb la propietaria... que havia perdu al seu marit danès feia just tres setmanes, en un accident de moto... En aquest país, conduir una moto és jugar a la ruleta russa... quina por!

A tot això, en Tartuflete el roncador, feia ja 5 hores que dormia, ja que havia de recuperar-se de la mega party que es va fotre la nit anterior... així que, el trio maravilla (Pillo, Maik & Suki) va sopar i anar a dormir.

El matí del dia 5 d'octubre el vam passar al Monkey Forest, un bosc al mig d'Ubud ple de monos pirats del cap.. crec que les imatges parlen per si soles.

Més tard, amb el Titorro fent-se el 15è massatge del viatge...., el trio maravilla vam pirar cap a fer un breu trek pels camps d'arròs del voltant d'Ubud...

una passejada que va merèixer molt la pena, principalment, perquè vam acabar dinant en un lloc magnífic, rodejats de natura i camps d'arròs, i un menjar més que excel.lent... típic i gens picant.

Després d'aquest dinar gairebé místic, vam tornar al centre... donant una megahiper volta que flipes, per la gràcia del Suki que no va voler parar un taxi i tornar com senyors.... “va, no us queixeu... això és autèntic...”... jajaja, vaya peligro: vam tornar caminant pel voral d'una carretera hiperestreta durant uns quants kms... jajaja!

I com no? Aquella tarda, després d'un banyet a la piscina, ens vam fotre un massatge de tres parells de nassos en un centre Spa d'Ubud! Yuhuuuu! Tenim l'esquena menys descontracturada del món!

El sopar el vam fer al costat de l'hotel.... per no patejar més... I vam arribar ben d'hora per sobar... cosa difícil, rodejats de sorolls varis de la jungla... entre ells, un ocell tocacollons que no parava de repetir: “Taatoooo.... Taaaatooooo!!!!”...

El dia 6 vam anar cap al sud de Bali... allà on tothom et recomana anar-hi... i on alguns viatgers que t'has trobat pel camí et diuen de NI TREPITJAR.... en fi, voliem saber del que tothom parlava.

Així, a les 8 am, vam pillar un taxi cap a Jimbaran...

un poble costaner al sud de Kuta, famós pels “Seafood Warungs “ restaurants de peix i marisc fresc... Resultat?? Primer desastre del viatge.... vam arribar a un poble mort, amb només iaios europeus passant les vacances, en un hotel en construcció megacar i lluny de la platja.... així que, vam decidir anar, directament a la boca del llop: Seminyak... una població rollo Platja d'Aro, per sobre de Kuta, el Lloret de Mar de Bali.

I quin desastre de lloc.... EN MAJÚSCULES!!!! Vam arribar a un hotel (El Puri Naga) d'uns 30 euros la nit, al costat d'una cloaca PUDENTA A MATAR.... davant d'una platja (la de seminyak) que ni fu ni fa (onades de metre, gris i amb un temps de caca)... quina desesperació... després d'haver estat al paradís de les gili... allò era desesperant.

A la nit, vam decidir anar de festa a Kuta... al menys, a degustar la festa i les discos més canyeres de tot el Sudest asiàtic...

Si us pregunteu l'aspecte de Kuta, us ho posarem fàcil... imagineu el carrer principal de Lloret de Mar, però més massificat, amb prostitució, pubs anglesos, garitos cutres a matar, soroll, música, gent per tot arreu, guiris a saco, begudes, drogues, i ambient per parar un tren... (sobretot d'australians de 2 metres, borratxos com una mala cosa).

El sopar no va estar malament... una mica car, però correcte... això si, la FESTA, la FESTA allà és en majúscules... vam acabar petant al SkyGarden, una discoteca de 6 plantes, ENORME, amb música techno a sacpac i un ambient de nassos (sobretot australians borratxos i prostitutes locals...) però calia veure aquell espectacle....

Després d'uns quants cubates de suc de maduixa, vodka i redbull gratuits... ja que la disco convidava fins a mitja nit... el trio maravilla vam pirar a dormir... deixant al REI DE LA FESTA, L'AUTÈNTIC, L'INCONFUSIBLE, EL SUPERSONIC, EL MEGA.... SUPER.... TITORRO DE LA TORRETA... sol a la disco... ¿I ke podia passar????? TOT; ABSOLUTAMENT DE TOT...

En Suki, que aquella nit compartia habitació amb ell, el va sentir arribar, ja de dia, explicant les seves històries de la festa d'aquella nit i, acte seguit, el va sentir roncar com un autèntic bear d'Alaska... resultat? No va poder dormir més en tot el matí.

La rallada del trio maravilla aquell matí era monumental: CALIA PIRAR DEL LLORET DE MAR DE TURNO... i tornar a saborejar les vacances, el paradís.... així que vam llogar un cotxe i apalins... a descobrir la península de Bukit...

El matí del dia 7 vam visitar un temple hinduista a sobre d'un penyassegat...
i, acte seguit, vam anar cap als Warungs de Jimbaran a degustar una mariscada de collons a la platja....

Si nois, si, una megamariscada de collons...: un centollo per cap, 2 kilos de gambes, 2 kilos d'almejakas de pam i unes birrilles fresques, a sobre de la mateixa sorra de la platja...

I després de l'àpat, bany i siestorra de kilo a la platjeta, amb bon temps... cosa que no ens havia pas acompanyat des de la nostra arribada a Bali.

Aquella nit vam anar a sobar a Sanur, un poble turístic no gaire agradable al est de Kuta i Seminyak...

Calia fotre el camp d'aquella cutrada del sud de Bali com fós... no ens podíem permetre acabar les vacances amb aquell regust amarg, de turista xavacano... de festa lloretiana... de guirisme asquerós... NOOOOOO!!!

Així, el matí del dia 8 d'octubre, amb una rallada horrorosa, vam apostar per anar cap al nord de Bali, cap a Padang Bai, un poblet pesquer, punt d'entrada de les Gili i Lombok a Bali, on ja havíem passat uns dies abans... ens semblava més tranquil i autèntic... amb una bona platja i preus més de backpacker....

I així va ser... QUINA GRAN DECISIÓ! TORNÀVEM A SENTIR LES VACANCES A DINS NOSTRE!!!

Ja assentats en un buinga de dos plantes, no gaire lluny de la platja, vam anar a dinar, mentres en Tartuflo preguntava per fer immersions a la zona... i quin dinar... una plata amb gambes, sèpia i peix fresc a la brasa... per 3 eurets!! Si! Per Fi!!! Tornàvem a estar de vacances... en un lloc agradable! Yuhuuuuuu
La tarda la vam passar dormitejant a la platjeta, organitzant el dia següent...

Cap allà a les 17 hores, vam decidir agafar el cotxe i anar a visitar un poble al nord amb nom d'empresa espanyola patrocinada pel mateix Justo Molinero.... CANDIDASA... imagineu les conyes d'en tiet Mikel....... “per venir a CANDIDA S.A... primer passar per pont yonki, preguntar per Puri, prostitua de Seminyak....”.... així tot el camí!

Semblava que la sort, aquells darrers dies, ens tornava a acompanyar... (ja ho diuen, qui no s'arrisca no pisca...)... Candidasa és un poblet davant del mar, rodejat de vegetació i palmeres, amb serveis turístics suficients, però lluny de la massificació asquerosa i repugnant del sud de Bali... i així va ser, que aquella tarda, en Maik i en Suki els hi van fer el millor massatge dels 15 que ja portaven acumulats durant les vacances... un massatge relaxant al Orchid Spa de Candidasa... una hora de paradís, de relaxació davant del mar.... un podia sentir com el cuidaven, el mimaven... en fi, una experiència gairebé mística... quina regalada!!!!!

El sopar el vam fer ja a Padang Bai.... algú es pot preguntar el què???? PEIX FRESC A LA BRASA!!!! i Bingtang!!! Calia aprofitar el moment... les campanes tocaven la seva fi...

La nit la vam acabar conversant amb un noi local, hindú, que ens va parlar dels seus somnis d'estudiar turisme a Denpassar, treballar en un creuer i conèixer Europa... com el seu cosí... en Suki va veure un xupito d'Arak, un licor de coco artesanal que feien en un poble a les faldes del volcà del nord.... i va acabar una mica de canto... només amb un xupito... quina cosa més forta... era com beure chofa!!!

Així, es va aixecar el dia 9... ja només quedava una altra nit de vacances... i cap a casa!

En Tartuflo es va aixecar a les 8 per anar a fer les dos darreres immersions de les vacances... així que el trio maravilla va decidir acabar allò com havia començat... en alguna platja que ens recordés el paradís...

I quina sort vam tenir... el dia era radiant... les coses pintaven d'allò més bé... vam pillar el cotxe per anar a veure un temple budista de les rodalies... buuuf! Aquell dia era de celebració... i vam tenir la oportunitat de conèixer les cerimònies hinduistes locals de més aprop.

Després d'aquella experiència cultural, calia saborejar un tròs de paradís per darrera vegada aquelles vacances... i ens vam dirigir cap a la White Sand Beach... una platja molt amagada, passat el poble de Candidasa...

Havíem pres una bona decisió????

SI!!! INDISCUTIBLEMENT... trencant a ma dreta per la carretera principal, vam agafar un camí sense asfaltar, entre la jungla, les palmeres i els camps d'arròs.... per arribar, finalment, en una meravellosa platja de sorra blanca i aigues turqueses, amb uns restaurants de sostre de palla on servien marisc i peix a la brasa... i amb un dia espectacular...

Si!! Vam aprofitar la platja d'allò més! ç

I Si!!! Ens vam fotre el darrer dinar de peix fresc, marisc i cervesa Bingtang freda a la platja.... SI! Aquell va ser, indiscutiblement, el millor moment dels darrers 6 dies... un matí idílic, en un lloc idílic.... amb el trio maravilla.... vam saborejar les darreres cuetades de les nostres vacances a Indonèsia.

Però no ho sabiem... (bueno, una mica si que ho sabíem...)... HAVÍEM DESPERTAT EL MAL...

Tornant, ens va parar la poli... i ens va demanar el carnet internacional de conducció... SORT que en Pillo i en Suki, previsors, havien anat a Sabadell a treure'l... el poli ja preguntava per les bambes Salomon del Suki...

Allò ens va retrassar.... Éren les 16:30 de la tarda... i havíem quedat amb en Titorro a les 14:00 ... hauríem despertat el mal???

Al arribar a Padang Bai, vam divisar la silueta del Titorro a l'entrada del carrer del bunga.... enfadat com una mala cosa, no ens va parlar en tot el dia, i en part del dia següent... “habéis llegado 4 horas tarde tío, sois unos bastardos...”... què hi podiem fer? Havíem estat al paradís i el vam aprofitar... ens havía parat la poli... si, haviem arribat tard... però ell havia fet el que també volia... en fi... les coses van anar així: havíem despertat el mal... jajajaja

Vam tornar a Candidasa a rebre el 16è i definitiu massatge de les nostres vacances.... i vam enfilar cap a Kuta de nou... ja que el dia següent teniem el vol a Singapore, i havíem d'estar a l'aeroport a les 7 del matí...

El darrer sopar el vam fer a Kuta, en un lloc car i dolentot... sense el Titorro que continuava traient fum pels narius... i, acte seguit, el trio maravilla va treure el cap per la Disco SkyGarden, la darrera festa de les vacances.

Després d'una bona nit de festuki, mig tajats i parlant amb mitja disco... cap allà a les 4:30 vam anar a sobar...

S'hauria acabat la nit??? NO!!! Restava la darrera MIKELADA del viatge, com no...!!!

Eren les 4:45 am, i en Maik i en Suki, que compartien habitació... estaven fent la maleta per pirar en una hora i mitja cap a l'aeroport... de quina mikelada parlem????

Maik: no trobo el passaport
Suki: va, és impossible... t'estas quedant amb mi... això va ser al Marroc... jajajaja... bona nit!
Maik: no!!! no és conya.... el tenia controlat fins a Sanur... NO EL TINC...
Suki: què!!!!!!!!!!!!!! com!!!!!!!!! QUE DIUS!!!!!!!!!! has buscat bé????
Maik: si.... no el tinc... me l'han robat!
Suki: IMPOSSIBLE! L'HAS PERDUT!
Maik: estic colapsat.... em deixaran marxar cap a casa?
Suki: no crec.....
Maik: no el trobo
Suki: busca
...
...
...
Maik: bona nit...
Suki: bona nit... ja t'ho faràs....

-6:45 am-
Pillo: Bon diaaaa! De peeeeu!
Suki: El maik no troba el passaport...
Maik (estirat al llit tocant-se el cap): no el trobo...
Pillo: DONCS NO ET VEIG GAIRE AMOINAT AQUÍ DORMINT!!!!
Suki: busca'l BE PER TOT ARREU!

- recerca de Pillo-

Pillo (el troba sota el llit): Té!!!! Aquí el tens!
Maik: quèeee... què és això???
Pillo: EL TEU PASSAPORT!
....
....
Vam arribar a l'aeroport... amb en Maik totalment colapsat... Què hagués passat si el Pillo no hagués trobat el passaport d'en Maik? En Mail no hagués pogut marxar del país..

La darrera Mikelada va ser al pujar a l'avió....
-sentats a l'avió-
Pillo: i el teu quadre, Maik?
Maik (tocant-se el cap): Joder... no pot ser.... l'he oblidat al control!
-surt corrents de l'avió i troba el seu quadre al control... jugant-se el perdre l'avió...-
Suki, Pillo & Titorro: JAJAJAJAJAJAJA!

En fi... aquell darrer dia el vam passar a l'illa de Sentosa de Singapore, al Universal Studios... pujant atraccions i arrosegant-nos com a reptils, cansats, amb ressaca... i encara tocats per l'affaire PASSPORT MIKEL!